" Tinc un somni cada nit,
on les foscors s'omplen de llum
i el silenci canta amb mi "

Així és com comença la canço Mirall de Silenci de Sangtraït. Malgrat que la música hagi evolucionat i han aparegut nous estils i nous grups de música, no hem d'oblidar que els grups antics també poden tenir vigència encara ara. Certa vegada vaig estar conversant amb una amiga sobre els diferents tipus de cançons lentes del rock català. A la palestra van saltar Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït.
Segons el meu punt de vista, les cançons lentes dels Els Pets, seguint el seu guió de crítica a la societat i reproducció de la realitat, tracten més aquests temes a vegades tan escabrosos que es poden viure en els nostres temps, algunes situacions que malgrat que resultin xocants es donen (per això només cal recordar la cançó "No diguis res" ). Per referir-nos d'alguna manera, podríem dir que ens parlen també d'escenes cotidianes, malgrat que des dels inicis fins ara han anat de més a menys.
De les cançons lentes de Sopa de Cabra, segons el meu parer, crec que es parla sobretot de l'abandonament, de la solitud, combinant amb la música i omplin amb la melodia els espais deixats expressament en la cançó.
Finalment Sangtraït, moltes vegades no parla de situacions concretes, sinó de sensacions, parla més de les emocions que dels fets o actes. Basats moltes vegades en el dolor de la pèrdua, en la necessitat i amb l'enyorança.

És pot dir que és un post mediocre, però com que no se´fins quan podré tornar a actualitzar, prefereixo que resti alguna cosa més que la pobra actualització del primer dia